L’hort de Canpujades ja es prepara per l’hivern. En aquestes últimes setmanes, les plantes 
s’han esgrogueït, pansit i ens ha tocat anar-les arrancant dels seus bancals. L’hort ha canviat radicalment d’aspecte sense les palissades de tomaqueres, sense els batallons verds disciplinadament en formació d’enciams i coliflors, sense les exuberants pampes de carabassons i carabasses…
Tota aquesta fabulosa massa orgànica sobrant l’hem anat tallant, trossejant i portant a forcades al nostre compost. En aquest racó ombrívol de l’hort, hi treballen uns altres cooperants de CanPujades, nombrosos i disciplinats, les bactèries que descomponen tota aquesta massa de residus fins convertir-los en un sòl novament enriquit.
Cooperants de CanPujades : tres humans i mil.lions de bacteris del compost
Però, per desgràcia, només amb el compost no seria suficient per tornar a re-vitalitzar la terra i com que, des de CanPujades, ens neguem a nitrogenar la terra amb adobs inorgànics o químics de cap tipus, cada any ens fem portar una carretada de fems ben frescos d’una hípica de Sant Cugat.
En l’aire fred i humit dels matins de Collserola, la massa de fems que ha abocat el camió fumejava capritxosament. Si no fos pels penetrants estímuls que ens arribaven pel nas, la imatge hauria estat ben pastoral.
El camió de fems de fems descarregant
Forca en mà i enfundant un parell de botes de pluja, ens hem posat a treballar: remenar i transportar merda de cavall a uns 50-60ºC degut a la descomposició ja plenament en curs.
Cada vegada que el vent bufava de cara, ens embestia una bafarada d’aquest vapor pestilent. En algun moment, fins i tot ens defallien les cames. Però desmaiar-se sobre aquest coixí d’excrements hauria estat una derrota inassumible. Hauria estat la pitjor caiguda imaginable per un ex-urbanita agro-hipster com el que probablement molts de nosaltres som…
Remenant fems
Altres companys de la coope han intentat veure-hi un costat més positiu:
– Em recorda la granja de la meva infància…
Desbrossar, preparar bancals, remenar fems i fer compost. Aquestes són les feines de tardor a l’hort de CanPujades. Els nostres bancals en pocs mesos han passat de l’exuberància estival a una certa endreçada aridesa. Les genives marrons de la terra apareixen ara en cada pam que hem anat desbrossant i llaurant. El cicle es va tancant.
(Impressions del soci Dídac Macià)